Constituïm l'associació d'usuaris del tren de la Pobla de Segur

Senyor director,

El dissabte 4 d'abril, a les 18:30h, constituïm a Tremp, a l'Epicentre, l'associació d'usuaris del Tren de la Pobla de Segur. Una important passa endavant per agrupar amb veu organitzada els interessos dels usuaris de la línia fèrria Lleida-la Pobla de Segur, des del Segrià fins el Pallars, passant per la Noguera. S’hi poden fer socis particulars, entitats i empreses. Animem tothom a afiliar-se.

No és la primera vegada que m'aturo per valorar i llançar propostes per a la línia fèrria Lleida-la Pobla de Segur. L'any passat en vaig publicar un article al meu bloc.

És un goig veure l'espectacular evolució d'aquesta línia que l'any passat va arribar al mig milió d'usuaris, doblant els màxims històrics dels temps de Renfe i proveint més del doble de servei amb gran satisfacció dels usuaris que ens sentim orgullosos de la nostra línia. Ara estem en un bon moment, però la línia ha passat per moments ben foscos. A l'inici, als anys 50, amb els trens de vapor, el trajecte de pujada durava 4 hores. S'hi anava en tren perquè no hi havia alternativa.

Recordem, també, que Felipe González va voler tancar-la el 1985, conjuntament amb la de Vic-Ripoll-Puigcerdà, argumentant manca de rendibilitat. La miopia del partit socialista en matèria de ferrocarrils és proverbial. Van arribar a teoritzar que el ferrocarril només havia d'actuar en relacions on fos competitiu en temps de viatge respecte del cotxe. Una barbaritat acadèmica que ignora la realitat dels usuaris, molt més interessats en la freqüència i la cadència que en la pura velocitat, i les funcions de vertebració territorial, d'inclusió social i ambientals que realitza el ferrocarril. Si fos per aquell principi, ja estarien tancades totes les línies fèrries d'Europa. D'aquells pols, aquests AVEs.

La dita clàssica diu que si vols tancar una línia de ferrocarril, deixa-la degradar. En 15 anys la podràs tancar per manca de viatgers. És el que va fer el PSOE amb la línia Aranjuez Conca Utiel, ara no fa gaire Va haver de transferir-se la línia a la Generalitat el 2006 perquè comencés a rebre inversions d'una manera sostinguda. Després d'una inversió de 134 milions d'euros, un poc més d'un milió d'euros per km, un increment substancial en l'oferta de servei, una forta reducció en els temps de viatge i una important inversió en nous trens i sistemes de comunicació, la resposta del públic ha estat digna d'estudi.

Des d'aleshores fins avui la a línia presenta un creixement constant de viatgers. Dels 105.000 viatgers l'any de la pandèmia, al 2020, hem passat a 500.000 en finalitzar aquest exercici, fet que suposa un creixement sostingut del 20% anual, una barbaritat per a una línia que opera en un dels territoris més despoblats de Catalunya.

Les dades del Pallars

Al Pallars hi ha sis estacions, la Pobla, Salàs, Tremp, Palau, Guàrdia i Cellers, on han pujat 68.700 viatgers el 2025. Pobla amb 36.000 viatgers i Tremp amb 29.000 acaparen la gran majoria de viatgers, però estacions com Salàs i Cellers tenen xifres que sorprenen, 1.700 viatgers. Això són els viatgers que pugen i paguen el bitllet, però en còmput de passatgers per estació les xifres són el doble, ja que cal comptar també els viatgers que hi baixen.

Per les estacions del Pallars passen cada any 138.000 persones, deu cops més que la població de tota la comarca, unes 450 persones cada dia. A la línia, a més de La Pobla i Tremp, destaquen lògicament, les grans captacions de Lleida, amb 174.000 viatgers, i Balaguer amb 139.000. A grans trets, el Pallars concentra el 14% dels viatgers i la resta de la línia, d'Àger a Lleida el 86% restant. Però si mesurem la demanda en la unitat de l'enginyeria del transport, els viatgers-km, la cosa està molt més equilibrada, 30% Pallars, 70% resta, i si ponderem la demanda amb l'oferta per seccions, 5 trens Pallars, 11/12 trens Balaguer, la cosa ja es presenta totalment equilibrada, 50-50%. Després de l'increment de freqüències produït aquest gener en la secció Lleida-Balaguer, de 10 a 11 serveis en feiners i 12 serveis els divendres, s'espera que al final d'any se superi amb escreix la xifra del mig milió de viatgers, la qual cosa mostra una impressionant taxa de captació de 6-10 viatgers/ habitant-any, un valor dels més alts que poden trobar-se a Espanya.

Què ens cal al Pallars?

La demanda de tren al Pallars és, proporcionalment, la mateixa que la de la secció Lleida Balaguer. Però tenim insuficiències de servei llargament manifestades i reclamades. Els usuaris volem de forma ràpida 4 serveis els caps de setmana, com frueix Balaguer -que aconsegueix mantenir el servei constant tot els dies de l'any-, i un sisè servei de tornada de Lleida els feiners a darrera hora. La sortida cap a la Pobla dels divendres a les 19:55 s’ha de fer també de dilluns a divendres. En termes d'explotació són meres prolongacions de serveis Lleida-Balaguer. I per a l'any vinent demanem 5 serveis el cap de setmana.

Igual que des de la Pobla hi ha un enllaç assegurat amb el Pallars Sobirà amb autobús, també és necessari assegurar la connexió a Isona i pobles entre aquesta vila i Tremp, Vilamitjana, Gavet, Suterranya, Figuerola, Conques..., amb algun vehicle. Si cal, que sigui a demanda, però que hi sigui.

Mantinc l'objectiu que la línia arribi al milió d'usuaris al 2030. Per aconseguir-ho caldran 16 serveis entre Lleida i Balaguer i 8 al Pallars. Es pot fer amb el parc de tres trens actuals, però millor que se n'incorpori un quart comboi. Per minimitzar els punts de creuament, reduir a la meitat el consum d’energia i reduir a zero les emissions de carboni, cal electrificar la línia, amb catenària fins a Sant Llorenç i amb bateria fins a la Pobla. I també és necessari un punt de creuament mínim a Àger, encara que per garantir estabilitat al carrusel, en caldria un altre a l'alçada de Térmens.

La nova pista ciclable de la Pobla-Cellers aporta nous viatgers i més que ho farà en el futur. Per part seva, la connexió amb Barcelona tendirà a millorar i algun dia s'aconseguirà disposar d'un abonament integrat amb millors correspondència amb l'alta velocitat cap a Barcelona i Saragossa. He de dir que jo he fet viatges Salàs-Barcelona en menys de 3 hores.

I per tancar aquestes línies, vull fer públic l'agraïment a FGC per haver confiat en el potencial de la línia, haver-la rehabilitat i haver-la dut a xifres de passatge impensables quan jo era jove. Ara, demanem al FGC que continuï apostant per la línia de la Pobla i que satisfaci les demandes dels usuaris, demandes que no són de caprici, sinó que tenen una base científica i tècnica incontestable.

També vull agrair el suport constant dels alcaldes i alcaldesses del Pallars -uns més que altres- a les nostres reivindicacions i a la permanent mobilització que han exhibit des d'aquells anys foscos quan la desil·lustració dels anys 80 pretenia tancar la línia. Una anècdota per acabar, vaig arribar a sentir, l’any 1984, a un enginyer del ministeri de obres públiques dir que la línia fèrria tancada permetria utilitzar els túnels per ubicar una nova carretera. No em va contestar quan li vaig preguntar on posaria els punts de creuament de cotxes.

Pau Noy Serrano